Hola de nou!
Com ja sabreu, el passat dia 25 d'octubre ClíMaX va tocar al Pla dels Encants, a Calella.
Havíem quedat per carregar els cotxes entre tots a casa la Saray, on assagem actualment. Bé, tots menys en Bernat, que baixava de Girona. Després de carregar els cotxes, es va quedar a les 20h al lloc del concert. En Matías va arribar primer amb part del material, i poc després, va arribar en Bernat amb tren. Més tard, varen arribar l'Albert, l'Anna i la Saray directes des de Mataró.
Vam mirar com ens ho faríem per encabir-nos en un escenari tan just, i al final, ens ho vam acabar arreglant. Un cop fet això, vàrem fer proves de so. I merda! L'ampli de l'Albert i el d'en Bernat fregien. Primer vam poder arreglar el de l'Albert, i poc després vam re-equalitzar el d'en Bernat perquè el fregit se sentís el menys possible. Tot seguit, vam sopar.

A les 22:10, vam pujar a l'escenari instrument en mà disposats a donar-ho tot. Afinem els intruments, encenem els amplificadors, teclats, i merda un altre cop. L'ampli de l'Albert torna a fregir, sobretot a la que posa les distorsions. Intentem canviar-lo de lloc però la cosa no millora, així que decidim tocar de totes maneres ja que s'estava fent tard.
El concert transcorre sense incidències, cançó rere cançó, fins a la mitja part. La primera part va constar de:
- The Calling - Wherever you will go
- The Cranberries - Animal Instinct
- Sau - Boig per tu
- The Offspring - Vultures
- ClíMaX - No ho sé
- Cristina Aguilera - Beautiful
- Tina Turner - Simply the Best
La mitja part durà uns 20 minuts, en els quals vam valorar com estava anant el concert i el públic "de confiança" ens comentava com estavem de volums o si això sonava bé o no. I ja hi tornavem a ser, un altre cop dalt l'escenari per continuar:
- The Cranberries - Just my imagination
- Metallica - Nothing Else Matters
- ClíMaX - Un cop més
- Autumn Leaves (Standard de Jazz)
- Marilyn Manson - Sweet Dreams
- Evanescense - My Immortal
- Navajita plateá - Frío sin ti
- ClíMaX - Bandera de Violència
Al acabar aquestes vuit cançons, el públic en volia més. Bona senyal! Vàrem tocar Clímax, cançó representativa, i un blues que no teníem massa preparat, però que segons ens van dir, va sonar bé i tot!
Al acabar, recollir i parlar amb el propietari.
I hi va haver sort, el 7 de febrer de 2008, ens hi esperen. No hi falteu!